En el marc del 40è aniversari de PAC (1978-2018), el passat 31 d’octubre a la Filmoteca de Catalunya, vam retre homenatge a qui fou el primer president de l’Agrupació de Productors: J.A Pérez Giner. Aprofitant la seva extensa trajectòria professional (més de 120 pel·lícules produïdes), vam parlar de com ha evolucionat la figura del productor en aquests anys i el significat de ser un bon productor.

«M’hauria agradat ser aquí per participar en aquest homenatge a LO MESTRE, a l’amic Pérez Giner. Sóc, tanmateix, a Nova York per presentar al MoMA una retrospectiva que he comissariat sota el títol: “Els anys radicals del cinema català: 1968-1978”. Dels dotze llargmetratges que s’estan projectant n’hi ha tres amb la participació del Pérez com a productor: “La vieja memoria”, “Ocaña: retrat intermitent” i “L’orgia”. No podia ser d’una altra manera. Quan ell cridava “Visca la Revolució!”, sabia de què parlava» Esteve Riambau.

1978: Els productors decideixen associar-se

Josep Maria Cunilles, fundador de PAC, ens va situar en el context anterior a la fundació de l’Agrupació de Productors. Durant el franquisme tots formaren part de l’Agrupació Sindical de Productors Cinematogràfics a Madrid (creada per UniEspaña), la part publicitària del cinema espanyol. En arribar la democràcia el Sindicat Vertical, va desaparèixer i gràcies a això, Cunilles va començar a treballar amb J.A. Pérez Giner i Carles Balague per a mantenir converses a Barcelona i aconseguir diàleg amb el Ministeri i televisions per a tancar acords.

«Després de diverses reunions preparatòries vam decidir crear l’Agrupació Catalana de Productors Cinematogràfics. La primera seu que va tenir l’agrupació va ser el domicili particular de Vicente Aranda, on durant diversos anys vam dur a terme les primeres reunions» Josep Maria Cunilles.

La PAC va ser la primera veu que es va presentar per a negociar amb el Ministeri i les televisions i així enfortir l’activitat industrial i la figura del productor, comentava Josep Maria Cunilles. Per altra banda, explicava com la realitat actual de la indústria ha variat tant de la producció que feien durant els seus anys.

«Abans teníem una idea i començàvem a rodar sense Ministeris, sense televisió i sense res. Un cop finalitzada la pel·lícula era quan buscaves col·locar-la als distribuïdors. Era una lluita contínua i difícil, perquè no teníem cap suport, però la realitat actual ha canviat i el sistema anterior és totalment inviable» Josep Maria Cunilles.

Carles Balague explicava com va ser la seva experiència associativa durant els seus anys de joventut. Comentava que -en aquell moment- tot el que li explicaven els companys l’avorrien, perquè no entenia encara del que li parlaven. Tot i que com a productor, en J.A. Pérez Giner tenia l’habilitat d’adornar les històries i adaptar-les al voltant i context oportú.

“Quan anava a la PAC no m’assabentava de la meitat de les coses, em convidaven a les reunions a Sant Gervasi i vaig anar a quatre o cinc reunions, però jo era molt jove; i tot i estar envoltat de gent que sabia que havien fet uns quants llargmetratges, sentia que no hi pintava res.” Carles Balague.

El fenomen Profilmes:

J.A. Pérez va arribar a Barcelona amb tota l’experiència de Madrid i va fundar Profilmes una productora de cinema gore i de terror que va tenir molt èxit. Lluis Ferrando comentava la seva carrera professional en aquesta productora. Ell no coneixia a ningú del món del cinema quan li van donar el contacte de Josep Maria Cunilles, i aquest li va presentar a J.A. Pérez.

«Vaig començar a treballar com a meritori amb en Pérez, però en un moment donat en Pérez em va dir que necessitava vendre les pel·lícules fora, i que com jo sabia idiomes, que m’ensenyaria totes les tècniques per a poder encarregar-me de vendre Profilmes a l’estranger» Lluis Ferrando.

En la seva època una pel·lícula tenia quatre “cassets” i Lluis comentava les peripècies que realitzava per aconseguir vendre les pel·lícules.

«Anava amb moltíssims cassets, m’instal·lava a l’Hotel Martínez de Cannes i allà concertava cites amb gent de tot arreu. El meu lema era “little film, little prize” i amb això anava venent pel·lícules amb el catàleg. Venia una mica de tot, les que es venien més eren les de terror i aventures. Les de terror tenien un avantatge i és que tenien doble versió, la gent del nord d’Europa ja sabies que volien la doble versió que era més cara, la gent d’extrem orient, la versió normal» Lluis Ferrando.

Profilmes tenia l’objectiu de fer cinema de gènere i fer diners. Ferrando comentava com Pérez sempre feia broma dient «els diners que jo guanyo fent cinema de terror en Ricardo Muñoz Suay se’ls gasta fent Sonámbulo». Francesc Bellmunt explicava que a Barcelona es feia la feina bruta, el cinema de gènere i a Madrid les pel·lícules serioses. Això, però, va permetre impulsar l’audiovisual català gràcies a J.A. Pérez Giner.

«Tenia una visió industrial molt clara del cine, per això va ser el primer productor de cinema català» Lluis Ferrando.

Del passat al futur: Què és ser un bon productor?

El mercat ha canviat completament, Pérez venia de la indústria, de fer a pols una pel·lícula, de treure-li tot el profit als recursos que tens i rendibilitzar-la únicament de la taquilla i de les possibles vendes internacionals, de sobte el motor es traspassa a les administracions i poc temps després a les televisions públiques, sobretot en aquell moment en el qual comencen a tenir quotes per invertir en cinema. Llavors la filosofia canvia totalment, comentava.

«Jo arribo al cinema des del cineclubisme, a mi ni em passava pel cap guanyar diners amb una pel·lícula. Estaves disposat a treballar per fer una pel·lícula i el fet de fer la pel·lícula ja era el premi, em va costar anys entendre que podia fer cinema i guanyar-me la vida amb allò. No entenia com algú podria voler produir, ho veia com els bancs, però en Pérez va ser un professor que em va fer entendre aquesta filosofia de la indústria.» Antonio Chavarrías.

Cunilles exposava que la manera de saber si s’era un bon productor, era a través de l’èxit d’una pel·lícula, si aquesta triomfava, és que eres un bon productor, si no, ningú et saludava. Però per aconseguir projectes que poguessin veure la llum era necessari tenir sempre esperança i ànims.

«Recordo l’empenta i la vitalitat que tenia de tirar endavant fins i tot quan les coses no anaven rodades. T’animava quan tenies un mal dia i em fotia algun clatellot justificat en els rodatges» Carles Balaguer.

La clau per a ser un bon productor, està en els petits detalls, segons Xavier Atance. Ell no va treballar mai amb Pérez però comentava que va significar molt per a ell, tant com per preguntar-se quan es veu en un moment difícil Com hagués fet això en Pérez Giner? Sóc un bon productor?, perquè per a ell, la definició de productor, era Pérez Giner.

«Els directors tenen altres expectatives però els productors intenten tirar endavant un projecte i en Pérez era el prototip ideal de productor. Era una persona que no només atacava per un pressupost, era el productor que entenia totes les dinàmiques i entenia a tot l’equip des del meritori fins al director, que això no és fàcil. Era d’aquelles persones que s’entenia amb tothom i es posava en la seva pell, era una persona extremament detallista. Haver estat el primer president de PAC i seguir fins a l’últim moment mostra la seva generositat i treball pel sector. Era una persona de principis, s’ho prenia tot de manera seriosa, sempre arribava puntual i estava durant tot el procés del film, a tot arreu, era omnipresent. El que més voldria és que la indústria continués, la figura del productor s’enriquís més, jo penso que és el que tots volem, perquè tots arribem i marxem però el cinema ha de quedar». Xavier Atance.

Chavarrías explicava les seves impressions i la seva experiència treballant en els últims projectes amb J.A. Pérez Giner.

«Tenia molta preocupació perquè les coses es fessin com s’havien de fer, no admetia trampes ni dreceres, tot i que la gent d’aquesta professió sol utilitzar-les. Tenia uns principis molt clars, cosa que no em va sorprendre però em va agradar constatar que després de tants anys de professió, seguís així» Antonio Chavarrías.

Marta Esteban, no va treballar amb ell però el recorda com una persona propera i com a la definició personificada de productor.

«Era la figura idíl·lica del productor, era agosarat, temerari i aconseguia fer unes pel·lícules que jo em veuria incapaç de fer. Aquesta capacitat imaginativa que tenia per portar aquestes produccions a terme, la capacitat de treballar amb tants diferents directors i equips, la gran capacitat d’entendre’s amb tothom i poder acabar els projectes passant des dels inicis al final del procés. Era un productor, amb una mirada visionaria, que va ser capaç de dissenyar fins i tot lleis per a recolzar el cinema des de la Generalitat, va atrevir-se a realitzar dues versions de cada pel·lícula i altres aspectes que requereixen ser una persona molt àgil, jo en aquest sentit no tinc aquest nivell de producció. Va ser capaç de fer 120 pel·lícules perquè sabia estimar a la gent i fer que tothom l’estimés» Marta Esteban.

Iván Llamas comentava el llegat que va aprendre com alumne i com a poductor al costat del que molts anomenàven el Mestre.

«Sempre que penso en el que he après d’ell és l’honestedat, amb els companys d’indústria, amb els proveïdors, amb els coproductors, saber parlar clar amb tothom i tenir a tothom en compte. Era molt honest amb els treballadors, ell deia que fins i tot l’últim attrezzista d’una pel·lícula era autor de la pel·lícula perquè ell seria qui triaria les ulleres que portaria el protagonista i per això la pel·lícula té el seu ADN, perquè aquestes decisions que no ha consultat ni amb el director d’art i ho ha fet perquè això és el que li agrada, allò també és coautoria d’una pel·lícula. També, l’honestedat amb tu mateix, saber quins són els teus límits, fins on pots arribar i animar-te. Ell ho treia tot endavant misteriosament i això és una cosa que també vaig aprendre del Mestre, que al final tot sempre surt en aquesta professió. Si estàs en meitat d’un rodatge i tot comença a caure, no et preocupis que al final tot sortirà bé» Iván Llamas.

Estem en un moment de canvi on el diàleg i la reflexió són claus per a la indústria. Xavier Atance, comentava la necessitat de seure i parlar entre professionals del sector.

«Crec que el sector ha estat molt dividit entre producció, distribució, exhibició, ja no l’equip en si, crec que la figura del productor tampoc s’ha entès mai. Crec que vivim un moment de canvi i hem d’entendre que realment, tot ha canviat» Xavier Atance.

Recordant a Pérez Giner

Paco Poch, va presentar el documental Recordant a Pérez Giner, realitzat per Eloi Sánchez i produït per Mallerich Films.

Com a cloenda, l’Anna Pérez, la seva néta, que va conduir tot l’acte, va compartir la emotiva carta que li va dedicar al seu avi el dia del seu enterro, el 13 d’abril del 2018.

«Recordo quan va dir que es jubilava poc abans de fer els 70 anys i no s’ho va creure ni ell: va estar al peu del canó fins que les forces li ho van permetre. Ell hi serà sempre, hi és sempre. Que bona falta ens fa a tots plegats!» Esteve Riambau.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close
Go top