Dijous 23 de novembre vam gaudir de la presència de la Marta Esteban com a convidada als cinefòrums de PAC. Tot i que la línia d’aquesta activitat és la presentació d’un film que al convidat li hagués agradat produir, la Marta Esteban va triar un film que ja havia produit, Land and Freedom. La convidada ens explica que en un primer moment havia escollit Apocalypse Now Redoux. Al no ser possible, va pensar inmediatament en Terra i Llibertat, un altre film de guerra, dolor, i l’horror.

La història

És un film que explica part de la història espanyola i europea del segle XX i mostra l’horror de l’època. Té una veracitat que l’aproxima a un fals documental, com totes les pel·lícules del Ken Loach. És per això que el treball previ va durar anys per tal d’elaborar un guió el més fidedigne possible a la realitat del moment. El film presenta la guerra civil espanyola com un conflicte que ha de preocupar a tothom. Per això es parla en tres idiomes i veiem gent de tota Europa.

La producció

Per tal de donar encara més versemblança al projecte els actors van ser curosament escollits. El Ken Loach acostumava a anar a pubs i petits teatres a buscar actors amateurs. Com aquí a Espanya això no ho trobava el proc´és es va allargar bastant. A la pel·lícula hi ha actors internacionals, nacionals i d’altres que apareixen en pantalla per primer cop a la seva vida. Però la metodologia de rodatge del Ken Loach, convertint els decorats en semi-realitat, fa que les actuacions dels més inexperts surtin de manera molt natural. De fet, no tenien guió, es rodava cronològicament i el director els hi explicava la situació.

La clau per fer que els actors s’oblidessin que estaven rodant un film és fer desaparèixer els tècnics. Amb decorats reals i localitzacions específiques aquesta tasca és més fàcil, ja que no calen il·luminadors o attrezzistes. El que ho passava pitjor era el tècnic de so, que mai sabia on posar-se per satisfer les demandes del director i gravar un bon so alhora.

Marta Esteban presenta la pel·lícula abans de la seva projecció

Marta Esteban presentant la pel·lícula als Cinemes Girona

Per acabar i abans de la projecció, Esteban ens va explicar una anècdota i és que un cop finalitzat el rodatge es van adonar que els hi sobraven diners. Com es tractava d’una coproducci´ó era molt dificil retornar els diners a cada part. Aixi que es va decidir allargar la fase de muntatge fins a un any per gastar aquests diners. Amb un rodatge de 16 setmanes es feien unes tres preses per escena. Excepte en l’escena de l’assemblea de la POUM i el poble on van realitzar fins a 35 preses. Tot i això és una escena tan natural, que si la Marta no ho hagués dit mai ho hauriem pensat.

Un cop acabada la projecció es passar al bar dels Cinemes Girona on els assistents van gaudir d’una copa de cava.

 

Altres cinefòrums

Close
Go top