Fundadora i CEO d’Earth Angel: “Encara hi ha la percepció que el rodatge sostenible és massa difícil, és massa complicat, és massa costós”

Entrevista de Marta Lopera-Mármol.
Traduïda de l’anglès al català.
En col·laboració amb FICMA, CFF, OPA i PAC.

El 7 de novembre de 2018, dins del marc de l’acte organitzat pel Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA) en col·laboració amb Catalunya Film Festivals sobre rodatges sostenibles i l’impacte d’aquests en el nostre planeta, es van discutir les principals línies d’actuació que cal implementar des de l’indústria de l’entreteniment. També es va tractar sobre la implicació que hi haurien de tenir les institucions públiques que financen aquestes produccions, i el tipus de recompensa que aquestes produccions haurien de rebre per l’esforç i la implementació de totes aquestes propostes dins de l’àmbit universitari. La conferència va consistir en una master class per part d’Emillie O’brien i en una taula rodona amb el Dr. Jordi Balló (degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra), la Dra. Muntsa Tarrès (professora en el Departament de Comunicació de la Universitat de Barcelona), Ana Galán (productora, periodista i experta en sostenibilitat), i Fernando Casado (director del GlobalCAD). 

“Per tenir una indústria cinematogràfica sostenible hem de canviar la cultura cinematogràfica i això requereix un canvi filosòfic “ 

Emillie O’Brien.

Emillie O’brien, CEO i Fundadora d’Earth Angel, va explicar les principals línies d’actuació que la indústria de l’entreteniment ha d’aplicar ja, amb la finalitat d’evitar més conseqüències devastadores per al nostre planeta i per aturar el canvi climàtic. Earth Angel és una de les empreses líders en el sector que té com a missió integrar un mètode estandarditzat de responsabilitat mediambiental en tota la indústria de l’entreteniment. Els seus serveis de consultoria en relació amb la sostenibilitat proporcionen mà d’obra, equips, mètriques i recursos qualificats que redueixen efectivament la petjada de carboni de les produccions cinematogràfiques, publicitàries, televisives, etc., alhora que augmenten l’eficiència i deixen un impacte positiu en les comunitats locals. Earth Angel porta ja a les seves espatlles produccions sostenibles importants, com Noah (Paramount Pictures, 2014), The Amazing Spider-Man 2 (Marvel Entertainment, 2014),, Black Panther (Marvel Studios, 2018), etc. Després de la conferencia, vam poder realitzar aquesta entrevista.

Creu que les produccions sostenibles són una filosofia o són plans d’acció directe?  

Crec que són ambdues coses, considero que per tenir una indústria cinematogràfica sostenible hem de canviar la cultura cinematogràfica i això requereix un canvi filosòfic. Per tant, crec que, per exemple, com vam veure realment amb els moviments #Metoo i #TimesUp, la dinàmica de poder establerta en la indústria ja no ens convencia a nosaltres, i  amb nosaltres em refereixo a les dones. Però també per tenir una indústria cinematogràfica sostenible, com he esmentat en la presentació, s’ha de buscar el benefici de la gent i el planeta, però també han de ser produccions rendibles. Per tant, crec que ha d’haver-hi un canvi cultural i filosòfic. Al mateix temps, crec que aquest canvi ha de ser recolzat amb mesures tangibles i concretes. És aquí on Earth Angel entra en joc. Estem proporcionant aquestes solucions concretes, però al mateix temps promovem un canvi més filosòfic i cultural. Una cosa és parlar i una altra actuar. Així que crec que la indústria cinematogràfica ha de tenir totes dues línies.

Quins són els tres passos principals que les produccions cinematogràfiques, siguin petites o grans, haurien de fer per ser més sostenibles?

En primer lloc, les productores haurien de fer algun tipus d’esforç per mesurar el seu impacte, perquè si no ho estan mesurant, no és pot gestionar. Això no vol dir que hi hagi una sola bona manera de fer-ho. De fet, hi ha una discussió complicada ara mateix, a tot el món. La gent està intentant esbrinar quina és la millor manera de mesurar la petjada de carboni i encara no hi ha una bona resposta. Però crec que si la producció fa l’esforç amb les eines que estan disponibles, ja és un primer pas. El punt número dos, diria que és qüestionar-se: Què estan fent per reduir al mínim els seus residus? Tant si es tracta d’intercanviar plàstics per a reutilitzar-los com si s’està implementant compostatge o si s’està fent un programa de recuperació d’aliments o algun tipus d’acció conscient en relació als residus que estan produint així com del seu consum. Finalment, i en aquest sentit, com estan controlant l’energia i el consum de combustible que produeixen? En la meva opinió, si tens en compte aquestes tres coses en algun nivell, vas per bon camí per a ser una producció sostenible.

Quines altres accions o paràmetres essencials s’han de prendre, que poques vegades es discuteixen o que nos’ha parlat en la conferència d’avui que voldria destacar?

Bé, un dels que crec que no hem tingut molt en compte és el component social. Per a mi, quan penso en aquest quadre o llista de verificació ideal per les produccions sostenibles, penso per descomptat en les mètriques ambientals, però també tinc present les mètriques socials com a part fonamental. Per exemple, de quina manera era divers i inclusiu l’equip fílmic? O la seva representació a la pantalla. I, quantes hores al dia van treballar? Van complir amb les bones pràctiques i normatives laborals per aquestes persones que estan sacrificant la major part de les seves vides per fer aquesta producció? 

La part de les mètriques socials és difícil. Estem explorant en aquest moment com podem començar a integrar-ho, i estem parlant amb gent de l’Annenberg Institute sobre això i amb gent d’aquest sector però és complicat i no ho solucionarem demà, i també és complicat i incòmode. A més, moltes persones tampoc volen parlar del tema. Així doncs, crec que cal tornar a prendre el camí del canvi filosòfic-cultural que esmentava prèviament. Considero que és important. A nivell personal, crec que podria haver-hi hagut més discussions sobre aquesta temàtica en la conferència d’avui. 

Pel que fa a la conferència, s’ha parlat d’aplicar un “segell verd” com un tipus de reconeixement. Creu que aplicar un “segell verd” (reconeixement) per a aquelles produccions que han estat sostenibles és la manera de promoure aquest tipus d’iniciatives o, en canvi, hem d’educar i crear un “segell verd”(reconeixement) a posteriori?

Crec que és més important tenir un segell que importi. Aquesta és la meva opinió personal. Així, doncs, el segell que tenim als Estats Units, el segell verd d’EMA no és un segell que és reconegut o fins i tot conegut en la nostra indústria i no és una cosa per la que la gent realment s’esforçA. Per tant, per a mi actua com una espècie de marcador de posició, com dient “mireu-nos, estem fent alguna cosa amb la finalitat que els productors puguin alleujar la seva consciència”, però no fan prou. I per a mi, això és un tipus de solució que crida l’atenció però hi ha solucions molt més constructives i que no reben cap tipus d’atenció. Això és un problema. Aquí hi ha un conflicte. Així que, a títol personal, m’agradaria provocar el diàleg al voltant de: a) Com podem millorar aquest segell? o b) Quina n’és l’alternativa? Podem explorar com un Green Oscar (Oscar Sostenible) o un Guild Green Producers Award o algUn tipus de solució que tingui un cert pes perquè està lligat a una institució creïble dins la indústria. Fent un ús molt millor del nostre temps,  ja saps que tot això gira entorn al temps, perquè estem quedant-nos sense i necessitem solucions molt més ràpides. 

Creu que les grans corporacions audiovisuals estan obertes a aquest tipus d’iniciatives verdes, en general?

Crec que qualsevol empresa important o coorporació s’està enfrontant aquesta problemàtica en algún moment, en termes de responsabilitat social corporativa, però també estem veient i vivint un canvi econòmic en el què cada vegada més hi ha accionistes d’aquestes empreses que estan considerant invertir o no en elles basant-se en les dades d’ESG (Governança Social Ambiental). Així que estem veient un increment en l’interès. Per tant, crec que qualsevol empresa o corporació que no estigui actuant en sostenibilitat amb una certa capacitat, està en risc. Però també hi ha risc perquè el canvi climàtic canviarà la forma en què fabriquem els nostres productes i crec que hi ha certs sectors que estan pensant en això, sobretot el sector de l’agricultura, ja sigui per sequeres o inundacions o el que sigui. El canvi climàtic és massiu i està impactant aquestes indústries, i no crec que en el sector audiovisual estiguem considerant aquestes ramificacions, però importaran molt. Si es té un centre de producció instal·lat en una zona propensa a que s’hi produeixi un huracà o una zona propensa a que s’hi provoquin incendis forestals, sigui el que sigui, es tracta d’un risc greu que cal tenir en compte. I les produccions han de tenir present la forma en què realitzen els seus negocis. Així que sí, crec que hi ha una mica d’atenció sobre la temàtica per part de les corporacions. Ara, podrien fer més aquestes corporacions massives? Sí, un cent per cent podrien estar fent més.

Així que quan veniu amb una proposta de rodatge sostenible sol rebre’s de forma positiva?

Depèn. Sovint són ben rebuts però encara manca acció. La gent sol pensar que és una molt bona idea. Els encanta. Però encara hi ha la percepció que és massa difícil, és massa complicat, és massa costós… És massa això, és massa allò… I al no tenir una pressió reguladora sobre nostre com a indústria per dir “has de complir això”, i a més no tenim consumidors que ho exigeixin, és a la mercè de la seva voluntat. I, a menys que tinguin alguna persona especialment apassionada sobre el tema, estem descobrint que l’impuls o el moment desafortunadament no hi és, i és aquí on estem intentant recuperar la importància.

Llavors, quins creu que són els motius principals (econòmics, de consciència/apatia, publicitat …) per les quals aquestes empreses podrien no o no estar interessades?

Crec que, en aquest moment, els hem demostrat que això no ha de costar més diners. No obstant, encara es classifica en la zona d’acció que es paga per si mateixa. No és com si estiguessin estalviant centenars de milers de dòlars. Sinó que només és quelcom suficient per pagar-se a si mateix, i no sembla ser un factor motivador suficient per a aquestes grans empreses a l’hora de pujar a bord. Per tant, en aquest moment crec que és un problema d’apatia. No senten la pressió o pensen “oh, ja tenim una persona de sostenibilitat corporativa, i per tant ja vam verificar aquesta casella i amb això ja n’hi ha prou, està fet”. Però, en realitat, hi ha molt més que poden fer. No és una problemàtica d’un departament individual sinó un problema estructural. Hauria d’estar més integrat.

Definitivament. Creieu que hi ha més sensibilitat cap a aquestes iniciatives als Estats Units, a Europa o en qualsevol altre lloc?

Aquesta és una gran pregunta. Crec que els Estats Units i Europa són -sens dubte- líders en aquest espai, però també Canadà s’està convertint en un veritable líder. Crec que els Estats Units, pel volum que produeix, hauria de fer molt més i aquí és on em sembla que les coses estan endarrerides. Estic molt impressionada per la iniciativa de la Reel Green Initiative a Vancouver, a través del Creative BC de la Columbia Britànica. Crec que la forma en què han integrat tots els grups d’interès amb la comunitat ha estat fenomenal. Així que els elogio. Crec que el que està passant al Regne Unit amb el consorci BAFTA Albert és realment notable i quelcom que voldria que aspiréssim a fer als Estats Units. Però crec que el mercat nord-americà està tan descentralitzat que provoca que sigui realment difícil aconseguir un consens al voltant d’un enfocament estandarditzat, al voltant dels informes, perquè és tan geogràficament divers que hi ha moltes dificultats, perquè les solucions que funcionen a Nova York no necessàriament funcionen a Los Angeles i no necessàriament funcionen a Atlanta. Per tant, també hem de ser molt més flexibles al respecte. Així que diria que els veritables líders en aquest moment són: el BC de Creative Columbia a Canadà i el consorci BAFTA Albert al Regne Unit, I crec que els Estats Units estan bé, però podrien estar fent molt més, cal millorar.

Com es veuen els sets de rodatge des d’un punt de vista sostenible? S’ha parlat en el col·loqui anteriorment sobre la segona mà i la reutilització, però la realitat és que també molts d’aquests materials acaben a les deixalles. Podria explicar el seu punt de vista?

Quan es tracta d’analitzar els residus que surten d’aquestes produccions, el sets són probablement els residus de construcció i demolició més elevats en relació als que no tenen una segona vida i acaben sent llençats. Hi ha moltes discussions al voltant de què és més sostenible, anar a una ubicació i utilitzar generadors per encendre el set de rodatge o construir un set i potencialment utilitzar fonts més renovables de llum natural o després poder reutilitzar aquest material. Per tant, no hi ha una anàlisi del cicle de vida en el que puguem decantar-nos per una opció o per una altra. No obstant, considero que amb les sèries de televisió, té tot el sentit del món que es construeixin els sets, perquè poden durar fins a sis o vuit temporades, de vegades, i així el cicle de vida d’aquell material és definitivament total, ús rere ús….

Bé, Anatomia de Grey porta 15 temporades i segueixen forts en prime-time, no?

Exacte. Tenen clar el valor dels seus diners i dels seus impactes mediambientals en aquest sets. Però per a les pel·lícules, és una història totalment diferent i un gran problema. Necessitem una millor manera de gestionar els escenaris personalitzats i millorar els punts de venda d’aquest material. Això és una cosa amb la què realment lluitem a Nova York. Fem tot el possible per reutilitzar, reciclar, donar un altre propòsit de tot el que podem de la producció, però diria que encara hi ha un sòlid 20 o 30 per cent pel qual no podem trobar cases i, malauradament, l’acabem llençant. 

Creu que les xarxes socials tenen un paper important en la promoció d’aquestes iniciatives sostenibles? Perquè va fer una campanya amb The Amazing Spider-Man 2, oi?

Sí, podria haver estat una campanya comunicativa molt més potent, per ser honesta amb tu. Això és un fet que actualment estem examinant en termes d’implicar més a la nostra comunitat local. Com podem executar una campanya amb només els nostres membres d’equip a Nova York, de manera que adoptin aquest punt de vista i es tornin més compromesos i encoratgin als altres perquè s’impliquin més? Així, crec que podem fer molt més amb els mitjans de comunicació social i el màrqueting. Absolutament. No obstant requereixen molt temps de gestió i ens falta personal. Però, amb sort, la idea és que obtinguem més i més produccions perquè puguem seguir creixent i puguem tenir algú dedicat a la comunicació i l’estratègia de les xarxes socials.

Què passa amb la postproducció (edició), l’animació i els efectes visuals. Són sostenibles? Perquè, d’una banda, evita la creació de conjunts, maquillatges, etc., però és una font important d’energia?

Aquest és un bon punt. La postproducció i l’edició gasten un consum energètic extremat. Jo personalment no tinc prou dades per dir amb seguretat què és millor. A Earth Angel una de les coses que volem fer és explorar aquesta part de la indústria cinematogràfica per poder obtenir millors dades. Tanmateix, sé que hi ha una organització a França -anomenada Ecoprod– que fan coses molt interessants pel que fa a la producció i postproducció francesa, i una de les dones que dirigeix l’organització m’explicava que eren capaços d’utilitzar una de les instal·lacions de post-producció a través de l’energia i la calor capturades des dels seus servidors electrònics com a forma d’escalfar una piscina que estava al pis de sobre. Així que això és realment genial.

Això em recorda al capítol de “15 millions merits” de Black Mirror …

Exacte. Sí. No entenc perquè cada gimnàs no està traspassant la energia generada mitjançant l’esport de nou a la xarxa. Necessitem que es facin més investigacions en aquesta àrea. No obstant, ja hi ha moltes solucions possibles al voltant

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close
Go top