Una pràctica emergent que obliga a modificar la filosofia i les pràctiques de la indústria de l’entreteniment.U

Marta Lopera-Mármol 
En col·laboració amb FICMA, CFF, OPA i PAC.

El passat 7 de novembre de 2018 dins del marc de la jornada sobre “Green Shooting i pràctiques sostenibles a l’audiovisual”, realitzada al CosmoCaixa (Barcelona) i organitzada pel Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA), en col·laboració amb Catalunya Film Festivals, es van discutir les principals línies d’actuació que cal implementar en la indústria de l’entreteniment. Entre aquestes, la implicació que les institucions públiques que financen aquestes produccions haurien de presentar, el tipus de recompensa que les produccions haurien de rebre per l’esforç, i la implementació de totes aquestes propostes dins de l’àmbit universitari. 

La conferència va constar de dues parts: una presentació per part d’Emillie O’brien, CEO i fundadora d’Earth Angel, amb caràcter de classe magistral, i una taula rodona moderada per Cristina Sáez, de la qual formaven part el Dr. Jordi Balló (Degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra), la Dra. Muntsa Tarrès (productora de TV3 i professora en el Departament de Comunicació de la Universitat de Barcelona), Ana Galàn (productora, periodista i experta en sostenibilitat) i Fernando Casado (fundador i director del GlobalCAD). 

Green Shooting FICMA

O’brien va presentar les principals línies d’actuació que la indústria de l’entreteniment hauria d’aplicar, amb la finalitat d’evitar més conseqüències devastadores per al nostre planeta i per aturar el canvi climàtic. La seva empresa, Earth Angel, és una de les líders en l’àmbit de la sostenibilitat en el camp cinematogràfic i té com a missió integrar un mètode estandarditzat de responsabilitat mediambiental en tota la indústria de l’entreteniment. Fet que consegüentment ha provocat la generació d’un nou rol en la realització d’audiovisuals anomenat ECO Assistant. Els seus serveis de consultoria en relació amb la sostenibilitat proporcionen mà d’obra, equips, mètriques ambientals (desenvolupament d’una calculadora d’emissions de diòxid de carboni) i socials de caràcter inclusiu, recursos qualificats, que redueixen efectivament la petjada de carboni de les produccions cinematogràfiques, publicitàries, televisives, etc., alhora que augmenten la eficàcia i deixen un impacte positiu en les comunitats locals. 

Earth Angel ha treballat per a produccions internacionals reconegudes com: Noah (Paramount Pictures, 2014), The Amazing Spider-Man 2 (Marvel Entertainment, 2014), Black Panther (Marvel Studios, 2018),i d’altres.Potser una de les frases que més ressonen amb el concepte tradicional del món de l’entreteniment i el seu rebuig al canvi, tal com destacava Emillie O’brien, és la frase de Grace Hopper: “The most dangerous phrase in the language is: we have always done it this way”. I és que -com bé ressaltava O’brien- hi ha una certa reticència a aquest canvi, per qüestions econòmiques de base errònia. La majoria de les produccions pensen que apostar per una producció sostenible significa una despesa elevada, així com apatia per la problemàtica a causa de la ignorància reticent i/o poca consciència i per l’esforç que suposa en l’àmbit burocràtic i manual. 

A més tot això es veu reforçat pel fet que, a diferència d’altres sectors, com la moda o l’agricultura, en el món de l’entreteniment l’audiència encara no exerceix una pressió suficient i, per tant, les institucions, tant públiques com privades, no presenten cap mena de regulació perquè tampoc hi ha cap mena d’incentiu ni econòmic, ni de reconeixement prou motivador. 

En la taula rodona, Balló destacava que parlar de sostenibilitat dins de la indústria de l’entreteniment, que s’ha caracteritzat per ser una indústria d’excessos -des de catifes vermelles, dissenys de moda extravagants, a sets de rodatge flamants- es presenta com quelcom contracultural, de caire alternatiu. D’altra banda, Tarrès feia incís en que des del món acadèmic es podria ajudar amb la incorporació de pràctiques emmarcades dins del “Green Shooting” en els Treballs de Fi de Grau (TFG) amb una qualificació positiva com a ens motor per a la incorporació d’aquestes iniciatives de manera natural en el món laboral per part dels futurs professionals. 

Des del sector professional, Galán va presentar els resultats d’un qüestionari en relació amb els rodatges sostenibles presentat a diversos professionals del sector. De la resposta obtinguda destacà que a la major part dels professionals els agradaria aplicar polítiques de sostenibilitat, tot i el valor afegit a escala econòmica que aquestes poguessin generar. Però com remarcaven prèviament O’brien i Galán, la idea que un rodatge sostenible és més car és errònia: normalment pot finançar-se per si mateix i de vegades fins i tot permet revertir-se en un estalvi. Malgrat això, la majoria dels professionals del sector de l’entreteniment desconeixien com poder aplicar-ho als seus processos de preproducció, producció i postproducció. Per aquest motiu, l’Anna Galán va realitzar juntament amb Green Production i Ficma un checklist. 

Finalment, Casado, explicà la metodologia participativa que apliquen a l’empresa i la filosofia que segueixen en la producció dels seus documentals, en el qual l’objectiu principal és informar de manera diversa sobre les notícies que passen inadvertides o són invisibilitzades, i que es refereixen pràctiques sostenibles i/o de poc impacte mediambiental. 

“Si als EUA parlen de fake news nosaltres parlem de bad news. Som fatalistes, sempre que es parla per exemple d’Àfrica, nosaltres intentem crear històries reals que inspirin i promoguin la transformació social, no la destrucció social, que parlin d’una altra realitat que també existeix”

Fernando Casado (fundador i director del GlobalCAD). 

Altres articles d’interés:

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close
Go top