Jornada El futur del cinema a Catalunya. Una visió per als pròxims 5 anys

La primera Jornada “El futur del cinema a Catalunya. Una visió per als pròxims 5 anys”, ha estat organitzada per la PAC amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, Centre d’iniciatives econòmiques Nivell 10. L’actriu, cantant i periodista Helena Miquel ha presentat i conduït la jornada, moderant també el debat que ha tingut lloc a la tarda.

El finançament públic, els nous espectadors, consumidors de continguts digitals, o el futur de les sales de cinema han estat alguns dels temes tractats en el transcurs d’un esdeveniment on han assistit participants dels diferents sectors, distribuïdors, exhibidors, productors, però també actors o membres de la xarxa de cineclubs a Catalunya. Igual de variada ha estat la procedència dels ponents, des de representants institucionals, a productors, exhibidors, directors de festivals, distribuïdors i creadors, tots els sectors que avui protagonitzen l’escena audiovisual han tingut la paraula.

La primera intervenció ha estat la de Xavier Díaz, director de l’ICEC que ha incidit en la centralitat de l’audiovisual com un sector estratègic. “Recentment s’ha presentat el nou pla estratègic de suport a l’audiovisual català” ha declarat Díaz, “sabem on volem estar i quines mesures de suport públic i incentius considerem que hem d’establir per arribar-hi. El propòsit és d’aquí el 2020, convertir l’audiovisual català en un creador especialitzat amb l’objectiu d’entretenir,  sorprendre artísticament i enriquir culturalment.”  Com aconseguir-ho?, mitjançant el foment de l’excel·lència, el reforç d’estructures empresarials sòlides i la contribució a la diversitat des de la identitat cultural pròpia. I això en primer lloc a través de projectes amb garanties de sòlida promoció; en segon lloc, afavorint projectes per implementar estratègies ben formulades destinades a un model més industrial, i el foment de la internacionalització, o estimulant la part creativa i els continguts més experimentals. I, en tercer lloc, per assolir la diversitat cultural, cal generar públics per  a la difusió dels productes audiovisuals.

La productora Sandra Hermida ha elogiat les potencialitats de Catalunya com a localització per a rodatges, que és una font de riquesa econòmica i cultural. Com a perspectiva d’un futur que per la productora de cinema ja està sembrat, Hermida ha incidit en la importància de fomentar aquesta riquesa, afavorint els seus punts forts, l’excel·lència dels rodatges, amb unes institucions altament competents, i la presència d’un talent tècnic de gran qualitat. Eduardo Escudero, soci fundador de “A Contracorriente films”, ha exposat la centralitat d’establir sinergies entre els diferents esglaons que conformen la cadena de l’audiovisual; és important que es funcioni com un ecosistema en què tots els agents interactuïn. D’altra banda, Escudero ha defensat que s’han de promocionar pel·lícules que s’allunyin dels gustos dels espectadors, i que hem de desenvolupar mecanismes perquè el cinema no sols triomfi a taquilla. I que l’educació i fer arribar els cinemes a les escoles i les escoles als cinemes és també un factor fonamental. Davant la qüestió si d’aquí a 5 anys tindrà sentit la figura del distribuïdor, ha destacat la importància d’una figura que és més que una intermediació amb les sales de cinema, sinó que treballa per connectar una pel·lícula amb l’audiència –cosa que requereix una sèrie d’estratègies específiques- també amb els diferents serveis on demand.

Mapa conceptual sandra dermida

Pel que fa l’afluència a les sales de cinema, Pere Sallent, principal responsable de Cinemes Full en el “Centre Splau” i els “Cinemes El Punt”,  una manera efectiva d’atraure audiència als cinemes és oferir una experiència superior a la que un espectador pot tenir a casa seva. L’estructura dels cinemes del futur haurà de ser diferent, amb pantalles més grans i una arquitectura que ofereixi una experiència totalment immersiva, amb el so 3d i butaques amples i còmodes. i oferir un servei  amb preus moderats a l’abast de tothom.  Javier Muñoz, soci de l’agència de mitjans IKI Media, també s’ha centrat en l’afluència a les sales de cinema, però des d’una perspectiva més estadística, analitzant també alguns factors qualitatius i quantitatius. Al cinema, pel que fa al seu tret diferencial, hi ha, indica Muñoz, “audiències entregades”, sent un espai, l’únic, on es paga per mantenir una atenció.  Quin podria ser el futur del cinema, el movie pass, la realitat virtual? El cinema, conclou Muñoz, és compartir, és immersió, és engagement, és una experiència emocional. 

La investigadora i docent Elena Neira, que té una àmplia experiència en el marketing audiovisual, ens situa davant un panorama regit per nous models de distribució audiovisuals, que impliquen també un nou espectador de l’era digital. La digitalització dels continguts, les millores de l’accés a Internet, impliquen sobretot una sèrie de canvis sociològics. Per Neira el futur del cinema depèn de les renovacions de les audiències, un fet que en determinats sectors no s’està produint. Neira ha incidit en el rol central d’un espectador que determina tant com els altres sectors l’evolució dels continguts digitals en un moment d’exploració amb les múltiples possibilitats de les diferents plataformes de difusió i exhibició de l’audiovisual. Comprendre l’impacte de les noves plataformes i les noves formes de consum, implica pensar en un nou espectador que vol anar sobre segur i rebutja les experiències decebedores. Les plataformes li ofereixen els continguts que vol veure. I per això, també hem d’aconseguir que l’experiència d’anar al cinema, sigui exactament això: tota una experiència.

El responsable del Departament de Ficció i Cinema de Televisió de Catalunya, Oriol Sala-Patau, ha exposat dos eixos d’innovació del cinema català en els propers cinc anys, que parteixen d’un present protagonitzat d’una banda pels nous talents, les joves generacions que estan començant a fer cinema, procedents de les universitats i altres centres de formació, així com per la presència de dones creadores que estan tenint un gran protagonisme en el sector. D’altra banda, pel que fa al futur de l’audiovisual en el les televisions públiques, Sala-Patau, ha destacat les possibilitats que ofereixen els biopics o les tv movies de tall històric.

El director de cinema Marc Recha ha aportat el punt de vista del creador. El cineasta defensa la necessitat que hi hagi moltes maneres de fer i pensar el cinema. Parla dels creadors que se situen en terra de ningú i de la necessitat de desarrelar-se, i de ser apàtrida en el terreny creatiu. Andreu Meixide, director del BccN, Barcelona Creative Commons Film Festival, ha defensat la centralitat del retorn social dels ajuts i els diners públics que es destinen a l’audiovisual. D’altra banda Meixide comparteix amb el creador Marc Recha la necessitat de què hi hagi escletxes d’experimentació i exploració de les múltiples possibilitats de l’audiovisual, per aquells creadors que no necessàriament hagin de respondre a les tendències o als ritmes i dinàmiques que de vegades imposen el mercat o la indústria.

Després de la pausa del migdia, la Jornada ha prosseguit amb un debat que ha reprès les qüestions del matí. Quina ha de ser la funció i la naturalesa del finançament públic? En què ha de consistir el retorn social de l’audiovisual recolzat amb diners públics? Quin és el futur de les televisions públiques en un panorama de multiplicació de finestres i plataformes d’exhibició i consum de l’audiovisual? Totes aquestes qüestions, sense cap dubte, determinaran el futur de l’audiovisual català.

1 comentari

  1. Pingback: Temps de Debat - PAC - Productors Audiovisuals de Catalunya | PAC - Productors Audiovisuals de Catalunya

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close
Go top