El passat dilluns 8 d’octubre, PAC, Catalunya Film Festivals i el Festival de Sitges vam organitzar una taula rodona sobre el valor dels festivals de cinema: #FilmFestValue.

El panorama actual: 

David Rodríguez, General Manager a ComScore, principal proveïdor per a la medició d’audiències a Espanya, ens presentava el panorama actual en el qual l’exportació a taquilla i pas per sales dels films guardonats o passats per festivals decreixia cada cop més. En un context com aquest, Mònica Garcia, la moderadora i sots-directora de la Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya, plantejava fins a quin punt afectava que una pel·lícula independent participés en festivals, per a promocionar el projecte. Lluís Miñarro, director i productor, relatava la seva experiència explicant que el comportament de les pel·lícules no depèn únicament dels festivals per on passa sinó del context audiovisual del país.

«A Espanya, estar en festivals no implica una major exhibició. Per al cinema no hegemònic el circuit de festivals és bàsic, sinó directors com jo no existirien o no serien reconeguts» – Lluís Miñarro.

La projecció per a les produccions independents:  

Christophe Leparc, managing director a la Quinzaine des Réalisateurs i director al CINEMED (Festival Cinéma Méditerranéen de Montpellier), va comentar la seva experiència als dos aparadors per excel·lència del cinema independent. Per una banda, Cannes que està més enfocat al cinema d’índole mundial i per altra, Montpelier més centrat en l’àmbit nacional.

La Quinzaine, és una secció paral·lela que no té premis i compta amb petites produccions, però el dia en què anuncien el programa els agents de vendes i distribuïdors arriben interessats ja per alguns projectes i totes les pel·lícules tenen algú interessat a comprar-les. Així, Leparc explica com intenten ajudar a projectes independents donant-los projecció, ja que no hi ha normes generals perquè una pel·lícula triomfi i sigui seleccionada. Hi ha pel·lícules que han estat premiades i que després no han arribat a estar distribuïdes, tot depèn de l’impacte de la pel·lícula, però l’impacte per exemple a Cannes és molt internacional cosa bona per al cinema independent.

«Que una pel·lícula hagi passat per un festival consolida la imatge d’un director, valora al productor i obre, poder projectar la pel·lícula en circuits culturals perquè arribi a tota mena de públic (museus, cinemateques…)» – Christophe Leparc.

És un nínxol de mercat que treballa de manera molt diferent d’un blockbuster. Ser seleccionat per al festival és una porta per a la distribució i possibles recomanacions per a futurs festivals. Després del festival és quan les oportunitats sorgeixen gràcies als contactes que s’han fet i als seguidors que s’han aconseguit gràcies a la projecció que tenen aquests festivals. Els directors passen a ser coneguts després de passar pels festivals, i és que el cinema independent també té un públic i Leparc creu que els festivals són i han de ser una plataforma per poder visibilitzar el cinema que d’una altra manera mai podria veure la llum.

Javier Fernández, coordinador Blood Window, plataforma de promoció de talents especialitzats en cinema de gènere fantàstic Iberoamericà que s’emmarca dins el festival Ventana Sur de l’INCAA (Instituto Nacional de Cine y Artes Audiovisuales de Argentina):

«Des de la nostra iniciativa s’ha apostat essencialment a treballar de la mà dels festivals com a prescriptors, sobretot els de gènere, donat que treballen en xarxa. Amb Blood Window volem recolzar les pel·lícules en fase de pre projecte, per a guiar a l’equip en el seu treball i fer el projecte visible a futurs i possibles compradors mitjançant Pitchings. D’aquesta manera pretenem accelerar el procés de finançament dels films independents, però està clar que sense els festivals, que són l’entitat que recolza el talent emergent i obren les seves portes molt més que les sales, seria impossible» – Javier Fernández.

Les noves plataformes:

David Rodríguez comentava que estem en una bona època, ja que mai abans hi ha hagut un consum tan actiu de l’audiovisual i a més no hi ha discriminació per al tipus de pantalles, encara que si som realistes, per a la gent de la indústria és un tema delicat tot i que cal saber adaptar-se.

Ens trobem redefinint els paràmetres per als festivals a través de la polèmica que han creat les noves plataformes que cada vegada estan més a l’alça, ja que algunes pel·lícules que no han tingut repercussió en el cinema després tenen molta fama en plataformes o televisió, per això si el producte és interessant, és suficient perquè triomfi.

Així i tot, actualment, els mateixos festivals estan redefinint les relacions amb les plataformes VOD com Netflix atès que no garanteix poder tenir la première, però la mateixa plataforma, ja ha anunciat que no es tanca a estrenes en pantalla gran, segons ha comentat en una entrevista actual, Paco Ramos, Director de Continguts Originals per a Espanya i Llatinoamèrica de Netflix. El problema és que depèn del país té el seu temps entre el pas de pantalla al de plataformes i les plataformes estan canviant els temps de vida de les pel·lícules, el cinema, els festivals i la indústria de l’audiovisual. Mònica Garcia parlava sobre les estrenes de Netflix a cinemes, on es plantegen les premières a la vegada en sales i plataformes:

«ComScore, vam fer el seguiment de Yomvi durant 3 anys, fins al febrer del 2015, trobant que les pel·lícules que no triomfaven en sales tenien bastant èxit en la plataforma. Espanya, va ser el primer país del món on es va estudiar el comportament de VOD en aquest estudi i gràcies a això, es van poder veure temes molt interessants que no corresponien amb el contingut vist anteriorment a sales» David Rodríguez.

Leparc, que va viure la polèmica amb Netflix, entén que els directors apostin per aquestes plataformes, ja que el que prioritzen és poder dur a terme les seves pròpies pel·lícules, així que si Netflix els hi ofereix els diners, els directors ho acceptaran malgrat saber que això signifiqui no passar per sales.

«Es vol una regulació per protegir el producte també a festivals» Mònica Garcia.

Netflix necessita festivals i creadors així que si aquí és on resideix el problema, es podrà trobar una solució. Tampoc podem anar en contra de Netflix posat que ells compren i distribueixen així que també ens necessiten. Normalment els problemes els tenim amb els agents de vendes que vénen ja amb plans per als seus països, així que quan volem repassar alguns films seleccionats hi ha incompatibilitats, ja que nosaltres no tenim la propietat sobre les pel·lícules.

El present i el futur: Hem trencat la cadena de valor?

Hem fet un pas enrere en la manera de visualitzar el cinema o els espectadors estan ara oberts a nous formats de l’audiovisual? El que ens agrada o no ens agrada està lligat a la Big Data ni tan sols sabem si és fidel o no les recomanacions que se’ns fan i els realitzadors no saben si l’impacte que tenen és real o no, i de ser-ho, com és de real.

«El model d’anar al cinema ha canviat. Ara tot es basa en l’experiència comunal, compartida. Tot és cinema-esdeveniment segons l’estudi realitzat a la  plataforma VOD» – Mònica Garcia.

Aquestes plataformes són nous distribuïdors i hem de pensar que hem arribat a un punt on la producció és tanta que estem sobresaturant de pel·lícules els cinemes i potser també les plataformes.

«Veig el cinema com un art i no un negoci així que no et puc contestar. És cert que hi ha hagut un salt quantitatiu del consum però i qualitatiu? Està l’audiència preparada per a tals canvis? Tant de fons com de forma. El cinema ha deixat de ser el referent que era. La sala s’usarà com a esdeveniment per presentar la pel·lícula i que la crítica parli, ja que una pel·lícula que no és criticada per crítics de cinema no existeix. Moltes de les meves pel·lícules han tingut més visualitzacions en TV3 que en cinemes, però no hem d’oblidar la missió educativa que fan els festivals pel que fa al cinema d’autor» Lluís Miñarro.

David Rodríguez reflexionava sobre la quantitat de pel·lícules que tenim avui en dia i explicava que en ple octubre s’han estrenat només en una setmana 11 pel·lícules en 100 pantalles. Aquest fet, creia que era una crida per a replantejar una reducció d’estrenes a pantalla gran o bé, considerar si més no, que algunes estrenes potser seria millor fer-les en altres tipus de pantalles.

«Els cinemes i les plataformes poden cohabitar, però des del meu punt de vista, el ritme dels cinemes ha de disminuir» Christophe Leparc.

Darreres pinzellades: Els festivals com a pantalla alternativa

En aquesta taula rodona, hem pogut veure molts punts de vista que ens han donat una visió global sobre el valor que tenen en l’actualitat els festivals en la vida del cinema d’autor. Tot i que els indicadors poden ser molt variables, podem mesurar des de la relació que consolida un festival amb el posterior prestigi d’un director o productor i la porta per a altres futurs circuits culturals, fins a la forta influència que tenen els festivals en la cultura d’una ciutat creant llocs de treball i aportant afluència en àmbits com la restauració, els hotels, la ciutadania o l’educació, creant polítiques culturals.

Altres activitats amb Catalunya Film Festivals (CFF)

 

 

 

Close
Go top