Dijous 16 de novembre PAC i CFF van organitzar, dins el marc del Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa, una xerrada amb el director i productor romanès Alex Traila. La xerrada, moderada pel Xavi G. Puerto es va dur a terme a la sala Raval del CCCB i el tema de conversa va ser el model de producció romanès i la rellevància dels festivals en la industria cinematogràfica.

La tertúlia va tractar tres grans temes d’interès. En primer lloc el sistema de producció romanès, després el circuit de festivals europeus i finalment el funcionament de la distribució i exhibició a Romania.

Producció (inclou distribució)

En quant a la producció l’Alex Traila ens va parlar dels canvis que ha rebut el sistema de producció i subvenció del cinema romanès. Com a membre de l’EurImage i productor en constant moviment, l’Alex coneix les necessitats dels productors independents. A Romania h ha una agència independent amb pressupost propi, similar al model francès, que es recull seguint un sistema de finançament a partir dels fons de la publicitat en televisió, distribuïdors i fons de finançament privada. Per llei, el 4% dels diners que recapten les empreses audiovisuals dedicades a la publicitat han d’estar destinats a la producció de pel·lícules locals: un 2% va directament a l’agència de cinema i l’altre 2% es dona la llibertat d’atorgar-lo a un film concret que els hi interessi que ja estigui en fase de producció.

Per accedir a aquestes subvencions els projectes han de superar dues fases de selecció. La primera consisteix en avaluar el guió sense saber l’autor, director o productor del projecte. l’Alex opina que això hauria de canviar donat que creu que s’ha d’avaluar el projecte com un tot i que amés son una comunitat petita en la que l’anonimat d’un guió és difícil de mantenir. A la segona fase es passar a analitzar el projecte en la seva totalitat.

Però hi ha un aspecte concret que no agrada al productor romanès. Els diners que reben els productors han de ser retornats en un període de 10 anys. Si al cap d’aquest temps no s’ha pogut retornar el crèdit es cedeixen els drets d’explotació de la pel·lícula finançada. Però negociant amb el Ministre de Finances es v aconseguir allargar el termini de 10 a 20 anys, tot i que la idea del convidat és eliminar el retorn d’aquests diners.

Alex Traila a la Tertulia de PAC i CFF

Festivals i educació audiovisual (inclou distribució)

La manca de sales de cinema al país fa que sigui important cercar altres maneres d’arribar al gran públic i els festivals son una molt bona. Permeten posar el focus en un tipus concret de cinema. Per exemple el Transilvània Film Festival (TIFF) és el més famós amb 80.000 espectadors que inclou una plataforma d’educació per a nens en el desenvolupament de projectes audiovisuals. Però també destaquen el Next de Bucarest, dedicat als curtmetratges, un altre dedicat només al públic jove, un centrat en documentals, a cinema realitzat per estudiants… Molts d’aquests festivals son organitzats i duts a terme per productors ja que, com no existia un sistema son ells mateixos que han hagut d’aixecar els projectes que ara tenen un gran reconeixement internacional. Però darrerament s’està focalitzant molt l’esforç en l’educació cinematogràfica dels joves. Al Festival Next, per exemple, existeix un programa especial de comissariat per a professors que vulguin fer servir el cinema com a eina educativa i hi assisteixen amb els alumnes.

L’educació no és l’única cosa que inclouen els festivals. Cada cop més son els mateixos festivals que es converteixen en distribuïdores, com al TIFF que té la seva pròpia distribuïdora.

Passant al tema de la distribució també es va parlar de sales de cinema i televisió. En tot el país només hi han 25 sales amb pantalla única i 400 multi sales. Encara que tots els cinemes tenen l’obligació de passar una quota mínima de cinema romanès la llei no especifica l’horari de projeccis pel dia de la festa nacionañl ciomania i Moldavia. A mñ en hora punta. ial de comissariat per a professors que vulguin fer seó, pel que el cinema local es veu eclipsat pels blockbusters projectats en hora punta.

L’arribada de la televisió pública a Romania amb cadenes com HBO es veu amb bons ulls. La televisió local a penes passava cinema local però HBO va començar a comprar pel·lícules romaneses i a passar-les a Romania i Moldàvia. A més estan organitzant una programació especial de cinema romanès pel dia de la festa nacional. També actuen com a productora i han encarregat projectes a autors romanesos. És un canal que ha aportat prestigi i experiència al sector i que ofereix un contingut televisiu que ajuda a cobrir les quotes de cinema local del país.

Finalment es va tractar la importància del paper dels anomenats influencers en la promoció dels films. Els crítics de cinema tradicionals ja no tenen quasi espais i s’enfoquen a un públic més especialitzat. Els agents de màrqueting del cinema romanès van veure de seguida la importància de captar a aquest bloggers per fer difusió dels films. Se’ls hi organitza passes privats abans de la première, sneak picks altres per que en parlin a les xarxes i potenciar la distribució de les pel·lícules. Fins i tot durant la fase de producció reben informació confidencial.

Assistents a la tertulia ala Sala Raval del CCCB

Resum dels punts més importants tractats a la tertúlia:

– El cine romanès té un model de finançament basat en el model francès. Una agència independent però lligada al govern.

– Destinen per llei el 4% dels beneficis de les empreses de l’àmbit dels media a la producció de cinema local.

– Aquests ingressos es redistribueixen entre productors i directors en forma de crèdit.

– Per altra banda, hem descobert que tenen un gran paisatge de festivals, molt sa. Productors i directors també s’impliquen en els festivals i els converteixen en espais de rebuda i debat internacional.

– No hi ha política d’educació comuna, però el fet que molts agents del cinema s’impliquin en els festivals genera una gran sensibilització. De nou, ens trobem davant iniciatives personals d’alguns directors, que capten la necessitat d’educar la mirada dels públics.

– L’èxit dels títols depèn de la inversió en promoció. Als cinemes hi ha una quota de prèmieres i “pases” però no tenen obligacions d’horaris i preu respecte a aquesta quota.

– Romania s’ha convertit en un camp de proves d’HBO. Aliances d’aquesta gran productora amb el panorama local.

Close
Go top