Presidents d’Honor

Els que han marcat la nostra historia

JOSEP ANTON PÉREZ GINER

El primer president de PAC va ser el molt Innombrable Josep Antoni Pérez Giner, de qui PAC no té cap por de dir el seu nom en veu alta, perquè ell és i ha sigut sense cap mena de dubte el productor per excel·lència. Malgrat la fama de “gafe” amb què alguns relacionen el productor, arran d’algunes anècdotes relacionades amb rodatges, sens dubte són molts més aquells que creuen que estar a prop de J.A Pérez Giner els ha reportat grans èxits i molta feina en el món del cinema, perquè si una cosa no se li pot negar a aquest productor és que ell més que ningú “ha creat indústria” gràcies a la seva productora Els Quatre Gats.

Amb més de 120 títols a les espatlles, J.A Pérez Giner va ser el primer a creure i produir “Opera Prima” de cineastes que avui en dia són referència al nostre país, com Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, José Ulloa, Núria Villazán…, perquè “CREURE” és la funció principal dels productors. Pérez també ha treballat amb directors nacionals i internacionals de la talla de Sergio Leone, Ridley Scott o Bigas Luna.

Com a professor, s’ha dedicat a la docència no només a Catalunya -on ha impartit classes a l’Escac i Fundació Blanquerna- sinó també a la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, la Universitat Menéndez Pidal de València o cursos per a professionals promoguts per la Comunitat de Madrid.

Una de les majors proeses de J.A Pérez Giner en el sector audiovisual és quan l’any 1995 va confeccionar el “Programa d’ajuts a la indústria del cinema” per la Generalitat de Catalunya, base de l’actual legislació autonòmica per a l’audiovisual català i base de l’actual ICEC.

Home de paraula, honest, treballador infatigable, perfeccionista, cabut i molt estimat i respectat per tots els professionals del sector J.A Pérez Giner és el productor d’alguns clàssics com La Casita Blanca, Un cos al Bosc, Mones com la Becky o la pel·lícula ja de culte: El Pico.

JOSÉ JUAN BIGAS LUNA

Unes anècdotes significatives, explicades per la vídua d’un dels Presidents d´Honor de PAC ens parla d’aquest productor, director, guionista i CREADOR en majúscules: Bigas Luna.

“Deixava els guions fora de casa perquè agafessin les textures de la naturalesa. Era molt prolífic, ho inundava tot d’idees, papers, fulles… En els seus viatges, dibuixava sobre els papers de guions ja rodats, sobre els diàlegs de Jamón Jamón ara hi ha dibuixades formes vaginals amb aquarel·les”

Bigas Luna es va descobrir com un director i productor notable l’any 1978, quan la seva obra Bilbao va ser seleccionada pel Festival de Cannes. Serà sens dubte recordat per ser un caçatalents d’actors que, després de treballar amb ell, han fet una gran carrera, com Ariadna Gil, Javier Bardem o Penélope Cruz.

A més a més, el cinema de Bigas Luna, produït des de la seva productora El Virgili Films, sempre ha estat reconegut per estar carregat d’aquelles pulsions més primàries: el sexe, l’amor, la mort i la passió; acompanyat d’imatges profundament carnals i viscerals, i es que com a ell li agradava definir la seva obra “El cine era la seva manera de pintar”, ja que a part cineasta Bigas Luna també pintava.

Abans de morir, deixa en preparació la seva última pel·lícula Segon Origen, basada en una de les novel·les catalanes “El Mecanoscrit del Segon Origen” més remarcables.

JOSEP MARIA FORN

Josep Maria Forn, director de cinema, guionista, productor i president d’honor de PAC. Forn ha dedicat tota la seva vida al cinema, fins al punt de convertir-se en una peça fonamental en el sector audiovisual català.

El crític Àngel Comas, ens parla d’ell com un home orquestra i un professional des de tots els prismes del sector Audiovisual. “Amb 87 anys ha dedicat gairebé 67 al cinema. Tenaç, perseverant, obstinat i amb la capacitat de transformació d’un camaleó d’acer, capaç d’adaptar-se i sobreviure a moltes situacions hostils, ressorgint de les seves mateixes cendres gràcies a una tremenda tenacitat i a un dur i intel·ligent esforç personal”

La filmografia de Josep Ma. Forn compta amb més de 250 obres, destaca “La Piel quemada”; “Companys, proces de Catalunya” i “Coronel Macià”, totes elles relacionades amb la història del nostre país. A part de la seva faceta com a director i productor, ha sigut també un dels grans instigadors d’institucions culturals, com la fundació de l’Institut del Cinema Català o el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del qual en va ser el director general. Més tard, va ser escollit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. Per la seva trajectòria, Forn va rebre l’any 2001 la Creu de Sant Jordi i el 2010 li van atorgar el premi Gaudí d’honor en reconeixement de la seva correra.

Aquells que el coneixen parlen d’un professional amb una gran energia, que sempre ha gaudit fent la seva feina i que ha lluitat per fer allò que més li agrada amb un gran respecte a la seva llengua i cultura.

Fins i tot en les èpoques més difícils, Forn ha demostrat la seva valentia arriscant-se per dur a terme aquells projectes amb els que ha cregut i adaptant-se als nous temps i circumstàncies per poder seguir fent allò que més li agrada, el cine.

ANTONI LLORENS

Antoni Llorens és un distribuïdor i productor de cinema català. Al llarg de la seva carrera ha estat President de l’Associació de Distribuïdors Cinematogràfics de Catalunya i fundador de la productora Lauren Films i, posteriorment, cap de la productora Orion. En el terreny televisiu, en el seu moment, va destacar per ser l’impulsor del canal privat CAT 4 TV, que emetia a les demarcacions de Tarragona i Vilanova, zona d’on ell és originari.

Si Llorens és una part indestriable de l’elenc de presidents de PAC és, en part, per la seva tasca continuada en la promoció de la indústria del cinema, la creació d’una xarxa de cinemes a Catalunya i la difusió del cinema català i, també, del cinema doblat en català. Aquesta tasca li va reportar l’any 1977 el guardó del Premi Nacional de Cinema.

Un altre dels mèrits que cal atribuir sens dubte a Antoni Llorens fou la distribució del cinema de Woody Allen a casa nostra. En aquest sentit, en l’àmbit de les seves intuïcions inequívoques d’aquest productor resum la confiança que va dipositar en un jove anomenat Pedro Almodóvar, de qui en va ser productor a les seves obres primerenques, com “La Ley del deseo”o “Mujeres al borde de un ataque de nervios”, candidata a l’Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Al llarg de la seva carrera, ha produït directors catalans com Bigas Luna, Ventura Pons o Antonio Chavarrías.

Llorens sempre s’ha diferenciat per tenir una visió comercial molt àmplia i una voluntat d’apropar-nos el cinema internacional. Pel·lícules ja mítiques com Cinema Paradiso, Pulp Fiction, El Paciente Inglés, Billy Eliot o La Vida és bella van arribar a les nostres sales gràcies a ell. Part de la popularització del cinema a Espanya i Catalunya és deguda a la seva faceta com a exhibidor, que va acostar el cinema al gran públic amb el concepte dels cinemes multisales on, posteriorment, va reivindicar que no només  tinguessin cabuda els títols comercials sinó també els del cinema independent.

CARLES BALAGUÉ

Carles Balagué, també president d´honor de PAC, mereix aquesta menció per ser un dels directors, assagistes i crítics de cinema espanyol i català amb més trajectòria en el nostra país.

Home de gran cultura, amant de la literatura, el teatre i amant del cinema, que ha treballat infatigablement perquè el cinema de casa nostra proliferés i fos conservat com un llegat valuós. És autor de libres com “Les millors pel·lícules de cinema negre”

Balagué és conegut com un home tossut i impacient que, gràcies a la serva perseverança, ha aconseguit grans fites relacionades amb l’audiovisual català, com ho va ser l’any 1996 el programa de les Sales Méliès de Barcelona, dedicades a la recuperació de cine clàssic i la difusió de cinema europeu, guardonades amb el Premi Sant Jordi de 1996. Actualment Barcelona encara gaudeix de dues sales de cinema independent que són obra de la perserverança de Balagué que creia tant en la importància del cinema que, tal i com expliquen aquells que el coneixen no va dubtar mai en arremangar-se i portar els rotllos de cel·lulòide ell mateix al cinema o fer de taquiller, si convenia.

Director d’onze llargmetratges i tretze curtmetratges, la majoria produides des de la seva productora Diafragma PC. el seu documental “La Casita Blanca: La Ciutat oculta”, va guanyar el premi Ciutat de Barcelona.

Durant més de quatre anys va presidir el Col·legi de Directors de Cine de Catalunya i, posteriorment, va ser un dels presidents de PAC.

Close
Go top