Dijous 19 de gener vam veure Vértigo d’Alfred Hitchcock, la pel·lícula que li hagués agradat produir a Lluís Miñarro .

Cloe Masotta, professora i crítica de cinema, abans del passi de la pel·lícula va dialogar amb el realitzador i productor català que va incidir, entre d’altres idees, en el fet de fer cinema d’autor amb “maestria”als Estats Units. Destacà  seqüències memorables, com el fals intent de suïcidi de Kim Novak a San Francisco, amb el Golden Gate de fons.

La conversa entre Masotta i Miñarro els submergeix en un diàleg en el que  citen dues produccions d’Eddie Saeta com ara L’estrany cas d’Angèlica que tot i haver estat realitzada l’any  2010, Manoel d’Oliveira havia escrit el guió al 1952. La pel·lícula tracta el mateix tema necròfil de la fascinació per una morta. Anècdota que apareix al curtmetratge 101. À propos de Manoel d’Oliveira, dirigit per Miñarro i que conté una entrevista amb el llegendari realitzador portuguès i explora aspectes de la seva manera de comprendre el cinema i la vida.

 

Miñarro destaca la capacitat de Hitchcock per sorprendre l’espectador amb els seus films i ressalta la direcció de vestuari i direcció artística en les seves pel·lícules, doncs juga amb una paleta de colors molt interessant en tots els seus films.

“Cada vegada que mires una pel·lícula de Hitchcock descobreixes alguna cosa nova. Hitchcock va aconseguir un cinema que no emvellís amb el pas del temps, fer un cinema atemporal.”


 

 

 

Close
Go top