“Quina pel·lícula t’hauria agradat produir?” És la pregunta que responen els participants del nostre Cinefòrum. Aquest cop, el convidat ha estat en Joan Marimón, professor de muntatge de l’ESCAC i consultor i analista de guió.El passat dijous 28 de Setembre, vam tenir l’ocasió de visionar als Cinemes Girona, la pel·lícula “F for Fake” d’Orson Welles. A més, ens va acompanyar una convidada molt especial: l’Elena Jaumandreu, muntadora de la pel·lícula d’Orson Welles “Campanadas a medianoche”.

En Joan Marimón, escull aquesta pel·lícula pel muntatge que la caracteritza. “Un muntatge diabòlic. Una pel·lícula barata, rara, única, peculiar. Ràpida, sense perdre el fil central. Una pel·lícula que difícilment s’hagués pogut escriure sencera abans de rodar”, així la descriu.

L’Elena Jaumandreu, contrasta que és per aquest muntatge tan ràpid, com Orson Welles aconsegueix endinsar-nos totalment a la pel·lícula. Una pel·lícula molt diferent del que es coneixia d’Orson Welles prèviament, “val la pena veure-la dos cops, la gaudeixes més el segon i sobretot si és en pantalla gran”, diu l’Elena.


La pel·lícula “F for Fake” combina el documental i la ficció. Se centra en el frau i la figura del falsificador en l’art. La trama de la pel·lícula, porta al públic de la sala a debatre sobre la falsificació al sector cinematogràfic. 
Es podria dir que el cinema és falsificar? Pregunta una espectadora. Lluís Miñarro, productor reconegut del cinema català i associat a PAC, constata que el cinema “no és falsificar, és transformar”. Es compara el cinema amb la pintura. Què és el cinema? És art en moviment, diu en Joan Marimón. Francis Bacon, va ser un dels pintors que intentava convertir l’estàtic en moviment.  

“El Cinema té la grandesa de poder arribar a plasmar el desig de moviment de la història de l’art” conclou en Joan.



Com la pel·lícula descriu, “la falsificació és quelcom de l’expert, no del creador”, afirma en Lluís Miñarro. “Més que falsificar, el cinema és manipular, un muntatge mai és innocent. És el que fa una pel·lícula de veritat”, conclou en Joan i posa l’exemple d’una entrevista, en la qual retocant el muntatge, es pot canviar totalment el significat. L’Elena caracteritza el muntatge com un acte corrector “que et permet falsificar errors que s’han comès al rodatge”. És per això que en Joan, descriu l’Orson Welles com un falsificador, un mag i en definitiva un gran muntador.

Un espectador, encuriosit per les velocitats de muntatge d’Orson Welles, pregunta a l’Elena sobre el muntatge de “Campanades a medianoche”. El llenguatge de tots els diàlegs, és molt més ràpid que a “F for Fake”. Tot són talls, i no són nets, ja que sempre tallen als personatges en moviment. “Com vau arribar a no aturar mai el moviment? No existeix la pausa”, pregunta l’espectador. “L’Orson Welles ignorava el guió, decidia en un moment donat com es rodava. Tenia la sort que treballava amb molta quantitat de material i tenia la possibilitat d’aprofitar el millor de cada escena. En principi, la pel·lícula muntada durava 3 hores, i evidentment en aquells temps, producció va decidir que no es podia permetre un pressupost així. Encara que l’espectador tampoc hagués estat capaç d’aguantar”, comenta l’Elena. 

“Es van reduir coses bones però no imprescindibles, ja que valia més el que explicaves que no pas el muntatge. L’Orson Welles mai deia si estava malament, només somreia si tot anava bé: jo anava polint i donant ritme”.

L’actitud de l’Orson Welles, l’Elena la compara contràriament amb Antonio Isasi-Isasmendi (difunt el passat 27 de setembre) a qui l’Orson va confiar la pel·lícula “Las Vegas, 500 millones” on l’Elena també va ser muntadora. L’Antonio Isasi-Isasmendi, que havia estat muntador, no podia evitar no estar present en el muntatge i “molestar” com descriu l’Elena. Ella sovint treballava millor sola, tot depenia de la companyia. Fa l’exemple amb el cineasta Pedro del Rey, del qual també va aprendre muntatge (a part del seu pare); amb en Pedro no s’hi sentia molt còmoda.

Les sales de muntatge han patit una forta transformació amb les tecnologies informàtiques. L’Elena confessa que no s’ha parat a aprendre a muntar amb aquestes eines. Tot i això, recalca que gaudiria igual de la seva feina. De fet, és la directora del Taller de Cinema a Cerdanyola per gent jubilada, on compte amb l’ajuda de dos muntadors de confiança els quals dirigeix amb la batuta.
                              

“Veritablement, Orson… Pensaves que aquesta pel·lícula podria funcionar?”
Joan Marimón.

Close
Go top